27 - 28 - 29 de Juny del 2008
PROBIKE - PEDALS DE FOC NONSTOP 2008
CATEGORIA “OR – NON STOP”
Encara em ve a la ment quan al març em vaig apuntar a la Pedals de Foc Nonstop a categoria plata, llavors era conscient que el meu estat físic era just per fer la PDF or. Dia a dia, amb l’ajuda dels companys de fatiga (Alfred, Dani, Carol, Mariano) vaig veure la possibilitat de fer la categoria or, però com mai l’ha he fet ... mai he anat amb la mtb per la zona ... fer 220km amb 6000 metres de desnivell ho veia exclusiu per poderosos/es guerrers/eres de les dues rodes. Al maig, i amb la por al cos, vaig anar a canviar la categoria amb Carol (que si no ho fa ella ... jo tampoc). Joder!!!!! ara afirmo que estic com una cabra ... de veritat puc creure que ho faré tot sencer?????????? Estratègia: portar uns calçotets nets al kamelback i la Visa per si em quedo a dormir a Espot.
Entrem en la setmana prèvia a la PDF i cada vegada estava menys nerviós ... que em passa??? Dijous abans d’anar cap a Vielha, una vegada preparat tots els “trastos”, una trucada de Dani, recordant que hi ha bastants pujades d’asfalt, va fer que hi hagués un canvi d’última hora .... treure el Hutchinson Python de la roda del darrera (que s’enganxa com una lapa al asfalt) i col·locar el Schwalbe Smart Sam que es molt rodador, fins i tot per asfalt.
Divendres: el jefe m’ha donat festiu però el meu mòbil labora no para i això m’altera. Un bon plat de pasta amb una gran amanida per dinar i a les 14:30, amb el cotxe carregat, em disposo anar destí ... a l’infern (o al cel .. qui sap ;-> ). Durant les tres hores de camí, amb musiqueta relaxant que distorniona les continues trucades de clients, decideixo apagar el telèfon, perquè solament volia pensar en com anirà la PDF.
Arribo a Vielha al voltant de tres quarts de sis. Una tarda fabulosa, sense nùbols al cel i amb 20 graus de temperatura. M’apropo a la base de Probike per recollir la documentació amb total serenitat i, quan torno a sortir al carrer ... bufff ... quins nubarrons mes negres estan invadint les rodalies de Vielha. Ummmmm començo a estar cagat. Mica a mica comencen a arribar els companys per una part Dani i per altre Carol i en veiem tots al brieffing. En Pere, de Probike, comenta varies coses:
- Km 17 – Ull, timbes !!!!! aneu amb molta cura i, si cal, baixeu de la bici
- Km 22 – Precaució!!! Baixada molt pedregosa ... el mateix consell que abans
- Km 28 – Atenció!!! Trialera a la vora de riu molt fotuda
- Km 48 – Camí de l’aigua. Amb paciència que es pestòs
- Km 70 – Fins al km 75 pujada dura, llarga i agobiant fins al barranc d’Erta. Tranquil·litat.
- Km 90 – Fins al 96 pujada al Coll d’Oli. Ens recorda que ja anem cansats i es fotut.
- Km 109 – Fins al km 121 pujada al temible Coll del Triador. Puja 900 de desnivell amb rampes fins al 10%. Ens recomana anar molt hidratats perquè la previsió del temps es de calor.
- Km 177 – Alós d’Isil. Es possible que molts de categoria or passin de nit ... serè jo un d’ells o ja estaré descansant al km 150, a Espot, amb els calçotets nets????????????????
- Km 200 – Fins al final disfrutar amb seny de la continua baixada entre trialeres i corriols fins a Vielha.
Després del brieffing vaig tenir desitjos d’agafar el cotxe i cap a Terrassa.
Sopem a l’hotel assignat, juntament amb la gent de Alpcross (gent molt wapa) i a dormir que a les 3:30 ha de sonar el despertador per esmorzar.
DISSABTE 28 DE JUNY – DIA DE LA NONSTOP .... Or??????
Baixem a les 4:00 de la matinada per esmorzar i no estava gens nerviós, de veritat, i crec que es perquè portava lo imprescindible ... el kit de supervivència (els calçotets, ge ge ge) i el meu estimat Ipod.
4:45 – hora de la signatura de sortida. Ja estem preparats???? Jo si. Dani com sempre ... insípid i Carol nerviosa.
5:00 – Nit gens freda. Sortida de la PDF. Només sortir, tots en grup, comencem a pujar cap al túnel de Vielha per uns rampots de formigó que donava por ... 3,77km i 315 de desnivell. De nit i amb els frontals de 300 participants, miri per on miri era tot un espectacle ... una supercuca de llum que s’enfilava cap al túnel. Sortim a la carretera i el grup s’havia estirat tant que els 5 km del túnel ho vaig passar amb no gaire gent.
Impressionant sortida del túnel que, entrant de nit, vaig veure com començava a veure reflexes de la sortida del sol entre les muntanyes. Ràpida baixada per la carretera fins que la deixem a la esquerra al km 14. Al roadbook indica rampes i ja comencem a pujar, però sense complicacions. Encara era fosc, però el frontal ja no feia res, així que decideixo reservar bateries per si de cas. Passo el complicat lloc de timbes a la dreta, al km 17, després d’una baixada pedregosa. Moltes punxades començo a veure i vaig pensant: “Quina putada, nen. Que no em passi ... que no em passi ...”. A les cameres porto Slime (líquid anti punxades) i em dona molta tranquil·litat. Amb lo que no contava jo era amb “el mantecao” tant bèstia que li vaig fotre a la roda del davant, al km 22 per una baixada molt pedregosa, i la camera “a tomar por c...”. Joder !!! encara resten 198km i començo a preocuparme de veritat. La canvio ràpidament i continuem amb un problema afegit ... que tan sols em resta una camera per tota la PDF.
Vaig seguin el Roadbook, moooolt animat, però amb bastant precaució i arribo a VILALLER, a on estava el control 1
CONTROL 1 (km 32,88) – 07:10
Respiro fons i en menys d’un minut surto del control per anar cap el COLL DE SESERRES. 4 km i 350 de desnivell que la fa la primera important del llarg dia. Per superar aquesta pujada amb ànims, em coloco els auriculars ... Ipod en marxa .... i Madonna “al aparato”. El pujo animat i sense complicacions. Un llarg descens em deixa a les portes del Camí de l’Aigua (km 48). A les meves anotacions surt “pestosos 3km”. 1ª sorpresa del dia ... que be que m’ho vaig passar ... de pestoso no tenia gens. Es un super-corriol que va a la vora d’un rierol carregat d’aigua, molt entretingut i amb curts trocets de pujada a peu. El camí de l’aigua em va animar tant que vaig fer els 6,50 km fins al COLL DE SAN SALVADOR (a 1399 metres de desnivell) d’una atacada i amb ritme, fins el control 2
CONTROL 2 (km 57,12) – 08:55
Començo a veure la PDF mes clara i decideixo augmentar el ritme bastant, sempre tenint en compte que resten 163km encara i mooooooolt metres de pujada acumulada.
En Dani ja em treu 20 minuts i surto com un coet per continuar.
Son gaire be les 9 del matí i el dia es preveu amb un cel súper net. Farà calor???? De moment la temperatura es molt agradable per pedalar.
Abans d’arribar a MALPAS (km 65), m’afegeixo a un grup de 5 o 6 que anaven tirant de valent i, per descansar una mica, en quedo darrera d’ells durant uns kilometres fins que faig pinya amb “el pelotón” per atacar els colls de Menal, Peranera i Fades, fins arribar a cota 1610. Tots 6 (u 7) anaven plegats amb les polseres indicant la categoria or. Vam continuar juntets per fer el COLL DE SAS fins al control 3, que estava ubicat a PRAT D’OR.
CONTROL 3 (km 82,72) – 10:40
En Dani ja em treu 40 minuts .... com tira aquest “mulo”. Del control torno a sortir ràpid, abans que el grupet amb que hi anava.
Després de ràpids 6 km comença la pujada cap el COLL DE L’OLI. A Mola d’Amunt m’ajunto amb 2 tius que pujaven superbe i, darrera meu al mateix instant dos nois del grupet anterior. Sense parlar amb ningú, ja que tota l’estona el Ipod em feia la companyia que volia, comencem fer els 7 km fins a cota 1525 (500 mts de desnivell). Anècdota .... encigalada al Coll de l’Oli ... vam fer uns dos kilómetres de trecking per fiar-me del que anava davant meu. Jo he sigut, durant molts anys, copilot de rallyes (tant d’asfalt, terra i algun raid) i els roadbooks els acostumo a interpretar amb molta facilitat (sempre em puc perdre al lloc mes tonto també ....), però en aquesta ocasió em vaig fiar del que anava davant i la vaig cagar ... menys mal que portava uns calçotets al kamelback (;-P ge ge ge).
Tirem enrera i agafem el camí correcte, però complicat, fins al GUIRO. Allà, aprofitant que era baixada tot, començo a tirar. Ja queda poc per arribar a LA TORRE DE CABDELLA, on està el control 4
CONTROL 4 (km 105 i 3000 mts acumulats) – 12:33
Ostres!!!!!!!!!!!!!!!!! Començo a veure una mica mes clares les coses .... començo a pensar que el kit de supervivència (calçotets, mitjons, samarreta i pastilla de sabó) pesa a l’esquena, però que li farem??? Jo vaig decidir portar-ho per si de cas i ara haig d’aguantar amb allò a l’esquena ... pues buido la meitat d’aigua del kamel i tiro de bidó.
Al control 4 hi ha dinar (cigales a la planxa i entrecot al pebre) .... buffff ... quin mal son he tingut ara mateix ... a veure per on anava .... a si!!!! Al control 4 hi ha dinar, macarrons blancs amb algo de tonyina, però no tinc ganes. Menjo plàtans, taronges, fruits secs i venc molta aigua. En Dani ja em treu 60 minuts. Aquest tiu al final em traurà la del pulpo ....
Descanso al control durant 12 ... 15 minut (amb la corresponent aportació líquida a la mare natura) i començo a pedalar en direcció a la pujada del Coll del Triador. Els 4 km de carretera em va donar per pensar “... com es la pujada ???? m’han ficat la por al cos ... com serà???....aquesta ignorància m’està matant, però fàcil no crec que sigui.” Aprofito per fer la selecció musical al Ipod i, amb el mòbil amb mans lliure, trucar a la meva mare per dir-li que estava súper animat i amb moltes forces.
Camí a la dreta al km 109 i comença la pujada. M’esperen 11,50km i 900 metres de desnivell i, amb música dance “rotllo spinning” em començo a concentrar. Pujo sol, però amb un ritme bastant elevat. Passo els primer 3 km i començo a veure penya. De moment, la pujada no es mes dura que qualsevol del Montseny. Vaig passat a la penya a cop de pedal i començo a trobar-me petits grupets que van plegats per compartir el patiment ... no m’agrada aquesta forma de pujar perquè em retardaríem bastant, així que espero a que la cançó que sona per el Ipod tingui un “subidón” per fotre un “hachazo”. D’aquesta manera vaig passant a la gent. A mes de la meitat de la pujada, quan s’acaba la zona poblada d’arbres, començo a veure gent als cantons amb els rostres semi desencaixats, mentres en Pere (de Probike) puja amb el seu Fiat Panda dient “vamos máquinas ... vamos màquinas ...”. De veritat, no se si m’esperava algo pitjor però el COLL DEL TRIADOR els vaig pujar 50% de peu, amb ritme i súper animat. A dalt, a cota 2138, m’espera el control 5.
CONTROL 5 (km 121 i 4060 mts acumulats) – 14:30
Ostresssss !!!!!!!! Un altre sorpresa !!!!!!!! veig al control del signatures que en Dani no m’ha tret temps ..... continuem amb la mateixa diferencia de 1 hora. ....
Carrego aigua al bidó ... menjo un plàtan i continuem. Ara be una part que diuen les males llengües que es fastigosa, perquè s’ha de fer tota una carena de 17 km amb un fals pla, passat per el sostre de la PDF, EL COLL DE LA PORTELLA (2268 metres a l’alçada del mar) i arribant al control 6 al COLL DE LA CREU DE L’EIXOL (2232 metres a l’alçada del mar).
CONTROL 6 (km 139,60) – no tinc l’hora apuntada
Al control 6 ja li havia rebaixat el temps a Dani en 5 minuts menys, restant una diferencia de 55 minuts.
Abans del control 6, a la font que hi ha al Refugi de QUATREPINS, em trobo amb en Ramon de Alpcross i comencem a tirar junts. Realment en Ramon es la primera (i única en tot el recorregut) que valia la pena .... mes que el Ipod fins i tot ... ge ge ... es un bon tiu.
Comencem a baixar fins a ESPOT per les pistes d’esquí. S’agafen velocitats tremendes durant 9 km. Quina gozada poder disfrutar de les pistes d’espot per baixar a tomba oberta. OJO!!!! Arribo al control 7 de ESPOT tant ràpid que, deguda a la ubicació del mateix, vaig estar a punt de provocar un accident. La carpa del control 7 estava al final de la rapidíssima pista, però a corba dretes. Vaig arribar creuant la carpa amb la bici de costat, la roda del darrera amb mooooolts metres derrapant i quasi em porto el “xiringuito”, els controls, la taula i a un parells de participants.
CONTROL 7 (km 148,90 i 4200 mts acumulats) – 16:00
M’estic posant súper catxondo ... resulta que portava uns calçotets per la por a no acabar-la i dormir a Espot i, mira per on .... son les 16:00 .... vaig súper be .... molt animat .... em veig fort .... i veig la possibilitat d’arribar de dia i molt per sota del temps que tenia previst. Faig uns ràpid càlculs i penso que entre 15 i 16 hores la puc completar ..... que be !!!!! cada vegada estic mes catxondo .......tant ho estava que surto del control per anar cap Espot poble per una baixada d’asfalt llarga i em vaig quedar sense desarrollo ..... màxima registrada al contakm de 88 per hora !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! joderrrrr!!!!!! Bufffffffff!!!!!!!
Em tranquil·litzo per la carretera mentres pedalo cap als següents destins (Jou i, després, Son). Aquesta carretera es agradable, amb pujades un tant importants però agradable. En Ramon ja no ve amb mi, així que decideixo tornar al Ipod. La carretera puja de cota 1287 a 1396 en uns 10 km. Es fan ràpids.
Arribo a SON i, seguint les indicacions del roadbook, entro a un corriol superxulo, molt entretingut i divertit, anomenat CAMI DEL CALVARI. El corriol te uns 3 km com a molt però et fa pensar per un moment que no estàs als Pirineus, ja que es mes de tipus Collserolenc ... rotllo “horizontes” però amb una abundant i verda vegetació.
Sortint del sender i a una zona un tant complicada de trobar amb el roadbook, em torno a trobar amb en Ramon. Junts passem aquesta zona i arribem a la ©-28 direcció a la Bonaigua (km 168). Plegats anem carretera amunt entre obres d’acondicionament de paviment i ens dirigim cap a SORPE. Vist i no vist .... passem de llarg sense contemplar res de la vila.
Fins a ALOS D’ISIL es molt ràpid, ja que gaire be no es reflexa un desnivell aparent, encara que el vent de cara comença a apretar una mica.
CONTROL 8 (km 177,28) – 17:52
Al control em trobo amb en Suri ... “hola que taaaaal” .. una mica d’aquarius ... uns fruits secs ... carrego aigua al bidó i ... “hasta luego lucars!!!!”. Surto amb en Ramon per fer els 8km (4 de carretera i 4 de pista) i 200mts de desnivell fins a BORDES D’ISIL però amb un vent, de cara un altre vegada, que començava a bufar una mica mes fort, i clar, amb 180 km a les cames tu diràs. Atrapem a un biker que portava un mallot sense mànigues que va dient tota la estona “... Ramon, et denunciare per atraparme ...” i tots tres agafem camí cap a Montgarri.
Cada vegada veig mes a prop l’objectiu d’arribar a fer-ho sencer ... i a mes ... acabar de dia. Petat, però animat com un nen amb un chupachups de hachis a la ma, arribem al control 9, al REFUGI DE MONTGARRI.
CONTROL 9 (km 195,35) – 19:16
En Dani encara em treu una hora de diferencia. Es el moment de reduir el temps de distancia entre tots dos.
Parada tècnica a Montgarri .... “els lavabos?????????”””” Joder, la reacció química emesa entre els plàtans i el aquarius em fan sortir de Montgarri amb una felicitat casi eterna .... però lo pitjor està per arribar ...........
EL CALVARI DE MONTGARRI. En Ramon ja havia marxat i m’afegeixo a un grupet de tres persones que estaven al control. Sortim direcció a l’últim ascens de la jordana, a Pla de Beret.
“Això s’acaba ja” pensava quan un tronquet entra per la coberta del davant, atravesant la camera i obligant-me a aturar per canviar. Quina ràbia ... coloco la última camera, inflo i continuem .... 2 kilómetres torno a punxar .. MEEERRDAAA!!!!!” . Reparo amb un parche d’aquells autoadhesius de la park tools. Bueno ... reviso la coberta i continuem. MEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEERRRRRRDAAA!!!!! Un altre punxada .... ostia p---, me cago en ---, mal p---t.
Em començo a desanimar quan tan sols estava a 20 kilómetres de la arribada ..... mes de tres quarts d’hora perduts, sense mes cameres, amb la direcció trencada, amb 200km a les cames ... sol ... sol .... sol que començava a marxar, donant pas a uns núvols que venien del darrera d’uns pics .... JODEEERRRR .... i de la ràbia em vaig convertir amb l’increïble Hulk !!!!!!!!!!!
Reparo la roda a prop del pàrking de Pla de Beret, inflo la roda amb lo just perquè no toqui llanta i començo a fer el llarg descens, fins a Vielha, primer per asfalt i, als 4 km entro per un corriol trialer a fondo. Em donava igual lo que petes en aquell moment ... baixava com mai ... la ràbia em va fer créixer un altre vegada i dels braços em surten les forces per anar tibant de manillar. No freno a la trialera ... tot per sobre ... apuro a les tancades corbes ... continuo baixant a fondo ... arribo a BAGERGUE que em fa anar per altre trialera que comença amb varis esglaons .. passo els esglaons amb molt de risc de caiguda, perquè era corba a dretes i ni vaig tocar el fre ... les pedres s’apartaven al meu pas ... els rodaments de la direcció es començaven a desintegrar ... arribo a l’últim control a UNHA
CONTROL 10 (km 209,49) – No se l’hora
No recordo l’hora, però en Dani em treu 1h 25’. En tota aquesta baixada li he recuperat uns 20 minuts (tant sols en 10 km de baixada) sense sapiguer si Dani te alguna incidència al mateix tram.
Arribo al control derrapant ... firmo ... em pregunten si volia algo ... “si, si .... acabar ja”. Continuo baixant per GESSA. No miro ni el roadbook ... pregunto a la gent que m’anava trobant ... “per on .... per on ...”. Em retrobo amb el GR que em porta cap a Vielha ... gaire be no hi ha desnivell i això m’obliga a pedalar ... passo la rotonda de ARTIES per on no s’ha de fer ... enganxo altre vegada el GR ... volant surto altre vegada a la carretera ... miro el roadbook ... estic a 5 km de l’arribada ... entro per BETREN ... baixo cap el riu, el passo per el pont i pujo una mica com una serp, fent S’s de peu, sacsejant la bici com Pedrosa una ampolla de champan ... tan sols em resta 1 km ... entro a Vielha per el Palau de Gel ... arribo a la penúltima vinyeta del roadbook ... indica que haig de creuar el riu Garona per el pont de fusta ... A on està el pont??????? A on collons està el pont??????? ... la cegera per arribar m’impedeix veure’l ... el localitzo ... el passo .... i ....una veu que diu ....FELICITATSSSS MAAAAAAKINA ... es en Pere donant “el banderazo” de Finish a les 21:03 hores!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
SOC UN OR!!!!!!!!!!!!!!!!!
Estadística de la Pedals de Foc Nonstop 2008
TEMPS EMPLEAT – 16 hores 03 minuts
KILOMETRES – 220 km
DESNIVELL – 6000 metres positius acumulats (segons Probike)
SATISFACCIO – plena!!!! Soc molt feliç
Conclusió final:
Tots els esforços, que durant moltes setmanes he dedicat moltes hores a la btt, son recompensats amb una satisfacció personal i una felicitat que estaran gravats al meu cap durant mooooolt de temps. Això es un objectiu aconseguit però no es l’últim ... hi hauran mes ... per això em de continuar amb aquesta línia ascendent.
Una especial felicitacions als meus companys de fatiga que, tots tres, em aconseguit fer or:
Joan Manel Cabrera (jmcaos)
Daniel Magdaleno
Carolina López
